dimarts, 4 de novembre del 2014

Desmuntant el CIE de la Zona Franca

[Más abajo en castellano]


S'inicien les obres per desmuntar les mampares que separen a interns i visitants al CIE de Zona Franca.


El 15 de gener de 2014 els jutges de control del CIE de la Zona Franca dictaven una interlocutòria, en la que es disposava entre altres mesures, que les visites als interns del CIE s'havien de realitzar en un espai sense mampares, reixes o altres obstacles que impedissin el contacte entre aquests i els seus visitants.Han hagut de passar 10 mesos i mig perquè s'inicin les obres corresponents per eliminar aquestes mampares que separen a les persones internes dels familiars o amics que les visiten.


L'existència de mampares i reixes que impedeixen el contacte entre interns i els seus visitants és una mesura que limita greument la seva intimitat i atempta contra la dignitat personal de les persones internes. Com argumentava la pròpia Interlocutòria dels Jutjat de Control "privar als interns de l'últim contacte físic encara que sigui una carícia o una abraçada dels seus familiars o amics és poc humanitari i absolutament evitable per part de l'Estat".


En els darrers mesos hem hagut d'insistir en diverses ocasions -a través de Queixes als Jutjats i denúncies públiques- al comprobar la passivitat de la Direcció del CIE en aplicar aquestes disposicions que, al ser dictades per un òrgan judicial, són d'obligatori cumpliment. En aquest sentit, a més del desmuntatge de les mampares de la sala de visites, la interlocutòria també preveia altres mesures que segueixen pendents com la instalació d'un WC a cada una de les cel·les.




Des de Tanquem els CIEs valorem positivament l'eliminació d'aquestes mampares en la mesura que ha de servir per garantir la intimitat entre interns i familiars durant els temps de visites. En aquest sentit, entenem que és una victòria de les organitzacions de defensa dels drets humans, arrencada a una Direcció del CIE i un Ministeri de l'Interior al que sembla que no preocupa els drets de les persones internes en aquests Centres. La fi de les mampares al CIE no hauria estat possible sense la lluita, l'esforç i la persisitència de les organitzacions de drets humansque constantment denuncien i visibilitzen les vulneracions de drets que allà s'hi produeixen.


D'altra banda, creiem que es tracta d'un important precedent que ha d'extendre's a la resta de CIEs de l'Estat, on les visites entre interns i familiars també es veuen obstaculitzades per objectes que impedeixen el contacte físic.


No obstant, advertim que mesures com aquestes són insuficients ja que no ataquen el problema de fons: la il·legitmitat d'uns centres on es priva de llibertat a persones per la seva situació administrativa. Uns centres que són intolerables en una societat compromesa amb el respecte als drets humans. Per això, l'eliminació de les mampares del CIE de la Zona Franca ha de ser un primer pas en la lluita pel desmuntatge dels Centres d'Internament d'Estrangers, així com de la resta de polítiques que criminalitzen a la població immigrada i suposen un tracte dirscriminatori i racista.


[CAST]


DESMONTANDO EL CIE DE LA ZONA FRANCA.

Se inician las obras para demontar las mamparas que separan a internos y visitantes en el CIE de Zona Franca.


El 15 de enero de 2014 los jueces de control del CIE de la Zona Franca dictaban una interlocutoria, en la que se disponía entre otras medidas, que las visitas a los internos del CIE se tenían que realizar en un espacio sin mamparas, rejas u otros obstáculos que impidieran el contacto entre estos y sus visitantes. Han tenido que pasar 10 meses y medio para que se inicien las obras correspondientes para eliminar estas mamparas que separan a las personas internas de los familiares o amigos que les vistan.


La existencia de mamparas y rejas que impiden el contacto entre internos y sus visitantes es una medida que limita gravemente su intimidad y atenta contra la dignidad personal de las personas internas. Como argumentaba la propia Interlocutoria de los Juzgados de Control “privar a los internos de contacto físico incluso de una carícia o un abrazo de sus familiares o amigos es poco humanitario y absolutamente evitable por parte del Estado”.


En los últimos meses hemos tenido que insistir en diversas ocasiones – a través de Quejas en los Juzgados y denúncias públicas – al comprobar la pasividad de la Dirección del CIE en aplicar estas disposiciones que, al ser dictadas por un órgano judicial, son de obligado cumplimiento. En este sentido, además del desmontaje de las mamparas en la sala de visitas, la interlocutoria también preveía otras medidas que siguen pendientes como la instalación de un WC a cada una de las celdas.


Desde Tanquem els CIEs valoramos positivamente la eliminación de estas mamparas en la medida que tiene que servir para garantizar la intimidad entre internos y familiares durante el tiempo de visitas. En este sentido, entendemos que es una victoria de las organizaciones de defensa de los derechos humanos, arrancada a una Dirección del CIE y un Ministerio del Interior al que parece que no le preocupan los derechos de las personas internas de estos centros. El fin de las mamparas en el CIE no habría estado posible sin la lucha, el esfuerzo y la persistencia de las organizaciones de derechos humanos que constantemente denuncian y visibilizan las vulneraciones de derechos que allí se producen.

Por otro lado, creemos que se trata de un importante precedente que ha de extenderse al resto de CIEs del Estado, donde las visitas entre internos y familiares también se ven obstaculizadas por objetos que impiden el contacto físico.


Aun así, advertimos que medidas como estas son insuficientes pues no atacan al problema de fondo: la ilegitimidad de unos centros donde se priva de libertad a personas por su situación administrativa. Unos centros que son intolerables en una sociedad comprometida con el respeto a los derechos humanos. Por esto, la eliminación de las mamparas en el CIE de la Zona Franca ha de ser un primer paso en la lucha por el desmontaje de los Centros de Internamiento de Extranjeros, así como del resto de políticas que criminalizan a la población inmigrada y suponen un trato discriminatorio y racista.