dimecres, 24 setembre de 2014

25 s. Presentació Tancarem el CIE de BCN

Aquesta és la nota de premsa de la presentació de Tancarem el CIE de Barcelona, que ha tingut lloc avui a les Cotxeres de Sants.

Nota premsa

“Tancarem el CIE” es proposa eliminar la “xacra” del Centre d’Internament per a Estrangers de Barcelona en el nou context nacional
 • Una vintena d’entitats i persones del món de la cultura escenifiquen el suport a la campanya en la roda de premsa de presentació.
 • La mobilització que culminarà en un acte míting el dia 17 d’octubre i una Encerclada al CIE el dia 18 d’octubre
 • Més de 80 entitats i gairebé 900 persones a títol individual ja s’han adherit almanifest tancaremelcie.cat

 “El país que volem no hi pot haver aquesta xacra”. Així de contundent ha estat Rita Marzoa, en representació d’Òmnium Cultural, en la roda de premsa que ha tingut lloc avui dia 25 de setembre a la Sala d’Actes de Cotxeres de Sants. Era una de les 20 entitats presents a la presentació de la campanya de mobilització ciutadana Tancaremelcie.cat, que pretén tancar el Centre d’Internament per a Persones Estrangeres (CIE) de Barcelona(situat a la Zona Franca) aprofitant el context d’una nova Catalunya.

Les impulsores de la campanya (entre elles entitats que treballen des de fa molt temps contra aquests centres, Tanquem els CIEs, Fundació Migrastudium i SOS Racisme Catalunya) s’han acompanyat avui també de persones del món de la cultura, com el cantant Gerard Quintana o l’actriu Carme Sansa, per amplificar la crida al suport a la mobilització, que culminarà els dies 17 d’octubre (19h míting piulada amb 100 veus contra el CIE a Cotxeres de Sants) i el 18 d’octubre (17h Encerclada al CIE de Zona Franca).

En una nova Catalunya, no hi ha lloc per als CIE 
Marzoa també ha estat contundent a l’hora de demanar el tancament del CIE i ha dit: “No podem esperar al 10 de novembre”. Ha afegit que Òmnium farà una cirda als 40.000 socis/sòcies perquè, a més de participar a la Via Catalana, també es sumin a la mobilització.

CIE igual a “vergonya” 
Una de les paraules més citades per definir l’existència del centre d’internament ha estat vergonya, repetida per l’actriu Carme Sansa i també per l’activista dels Drets humans, Arcadi Oliveres, membre del Procés Constituent, que ha afegit que en un CIE els interns tenen “menys garanties que en una presó”

Andrés G. Berrio, de Tanquem els CIEs, una de les plataformes impulsores de la campanya, ha recordat que es porten “molts anys denunciant situacions de tortura”, i que ja s’han vist tres morts al CIE de Barcelona. Per això, ha emfatitzat que “en un nou estat no hi volem racisme” i afegit que el CIE és “on es concentra en major grau el racisme institucional”.

Barcelona oberta pel turisme, tancada als no ciutadans 
El cantant Gerard Quintana s’ha referit les contradiccions d’una Barcelona (la del turisme, dels creuers), on hi ha un CIE. “Una ciutat que aspira a tant no pot tenir aquesta merda”, ha llançat. La Sylviane Dahan, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), s’ha queixat també del fet que en una ciutat del turisme hi hagi persones que estan tancades al CIE. En canvi, ha recordat, “les persones han de tenir els mateixos drets, són ciutadans”.

Crida a les institucions 
Per aconseguir el tancament d’un espai com un CIE, les entitats impulsores “interpel•lem les institucions”, ha dit Alba Cuevas, de SOS Racisme Catalunya. “Estem a l’espera que l’alcalde ens convoqui”, ha recordat.

Mobilització transversal 
Més de 80 entitats i gairebé 900 persones a títol individual ja s’han adherit al manifest de Tancarem el CIE (tancaremelcie.cat). Com ha recordat Cuevas, es tracta d’una mobilització que requereix “un ampli ventall d’aliances”, ja que es tracta “d’un tema de model de país”. És per això que Òmnium cultural i també l’Assemblea Nacional Catalana s’han sumat a la convocatòria. L’encerclada al CIE, a més, és un acte sense precedents, que requerirà d’una gran quantitat de gent i suports.

Suports en video 
Tancarem el CIE ha engegat una campanya de suports de personalitats del món de la cultura, la política, la comunicació, a través de videos en els quals aquestes persones han fet pública una raó contra el CIE: Teresa Forcades, David Fernàndez, La Pegatina, Joan Herrera, FAVB, Miguel Pajares, UGT, CCOO, CGT. Vegeu-los aquí http://tancaremelcie.cat/?page_id=155

Per què Tancarem el CIE? 
Com indica el manifest de la campanya, les organitzacions impulsores no entenen ni accepten l’existència de llocs on es poden retenir, fins a dos mesos, persones que no han comès cap delicte, sinó tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó. Un espai on es vulneren de forma sistemàtica els Drets Humans, un lloc on ningú va poder evitar que persones com ara el Jonathan, l’Idrissa, el Mohamed i l’Alik hi perdessin la vida o decidissin posar-hi fi.

El CIE és un espai totalment opac, al qual les organitzacions i institucions que vetllen pels Drets humans no poden accedir ni exercir cap control, on els abusos i les agressions per part dels policies a les persones retingudes són freqüents, i on no es garanteix el dret a la tutela judicial per tal de poder denunciar aquestes situacions.

Com es pot participar a la campanya?

1 Adherir-se al manifest 
 Adheriu-vos al manifest de la campanya al web tancaremelcie.cat, donant la vostra raó per tancar el CIE.

2 Difondre la campanya 
• Feu-vos seguidors/es de @tancaremelcie a Twitter.com/tancaremelcie
• Pitgeu “m’agrada” al Facebook de la campanya Facebook.com/tancaremelcie
• Inserteu el bànner de la campanya als vostres blocs / webs. Descarregueu-lo a http://tancaremelcie.cat/?page_id=158
• Demaneu-nos materials per difondre i us els farem arribar. Escriviu a info@tancaremelcie.cat o truqueu al 933570050.

Més informació: info@tancaremelcie.cat o truqueu al 933570050 / 636 248 621
tancaremelcie.cat 

dimarts, 23 setembre de 2014

28 setembre. CIE, PRESÓ ADMINISTRATIVA (30 minuts, TV3).

El programa 30 minuts dedicat al CIE s'emetrà el diumenge 28 de setembre a les 21:55 h. 
Després es podrà veure a TV3 a la carta.



Els Centres d'Internament d'Estrangers viuen en el centre de la polèmica. Què són? Com funcionen?
Aquest reportatge explora la realitat del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a partir de l'experiència de diversos immigrants que hi han estat internats i les crítiques d'advocats, associacions com la Fundació Migra Studium, la Plataforma Tanquem els CIEs, SOS Racisme, o la Coordinadora Catalana per la prevenció de la tortura.

Els CIE són centres custodiats i regits interiorment per la Policia Nacional. Hi ha un temps màxim d'estada de 60 dies. "Són pitjor que presons", afirmen especialistes de SOS Racisme i Migra Studium. La Prefectura Superior de Policia de Catalunya no ha permès als autors del reportatge l'accés a l'interior del centre ni entrevistar-ne el director. Alleguen que no tenen autorització per parlar ni de terrorisme ni dels CIE. El ministre de l'Interior, el secretari d'estat i la delegada del govern a Catalunya tampoc no han acceptat ser entrevistats.

En canvi, Joaquin Aguirre, jutge de control del CIE, i Antonio Granados, del Sindicato Unificado de la Policia, sí que han acceptat fer declaracions.

El reportatge s'articula a partir de les experiències del marroquí Mustapha, internat dues vegades, que ha interposat una querella per maltractaments; el pakistanès Abdur Rehman, internat durant dos mesos i no expulsat; Alfredo, de Guinea Bissau, que també s'ha querellat per maltractaments rebuts en l'intent d'expulsió; i l'indi sikh Sono, deportat al seu país després d'unes setmanes d'internament. Advocats, familiars i associacions avalen i complementen els seus testimonis.

El CIE de Zona Franca, a Barcelona, es va inaugurar el 2006. Des d'aleshores, hi ha hagut tres suïcidis. L'últim, el del ciutadà armeni Aramis Manukyan, "Alik", de 32 anys. Va morir el 3 de desembre passat. Per cap d'any, hi va haver manifestacions, protestes, vagues de fam, presència d'antiavalots, visites de parlamentaris, jutges, ONG, periodistes, activistes, etc. Els jutges de control van demanar una sèrie de millores: supressió de les mampares de les visites, instal·lació de tasses de vàter a les celles, millora de l'horari de visites i que es comuniqui als jutjats qualsevol lesió dels interns, entre d'altres.

Interns i especialistes denuncien moltes irregularitats: privació de llibertat per falta administrativa, violència física, reclusió d'immigrants no expulsables i amb prou garanties d'arrelament, opacitat, manca de dades i d'informació a familiars i a periodistes, deficiències mèdiques i sanitàries, etc.

Finalment, el 14 de març del 2014 es va aprovar el primer reglament des de la seva creació en la llei d'estrangeria de 1985. El reglament s'havia d'haver aprovat sis mesos després de la reforma de la llei d'estrangeria del 2009. Arribava cinc anys tard. Ha estat una gran decepció per a tothom. En essència, consolida el model de gestió policial, no aporta millores substancials en la garantia dels drets dels interns i suposa un retrocés respecte a algunes resolucions dels Jutges de Control.

Un reportatge de Xavier Montanyà i Antonio Cortés - Muntatge: Carles Señalada - Producció: Carolina Trujillo - Producció executiva Batabat: Oriol Cortacans - Producció 30 minuts: Sílvia Pairó

Un reportatge de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat SCCL

La esperanza tiene un nombre, Ismail

Presentació del llibre
La esperanza tiene un nombre, Ismail
a càrrec de la seva autora, Lola Salmerón

Divendres 3 d'octubre, 19:00 h
Biblioteca Sant Pau-Santa Creu
C/ Carme, 47 / C/Hospital, 56
El Raval, Barcelona

En paraules de l'autora:
La Esperanza tiene un nombre, Ismail, es una parte de la sociedad que se intenta esconder y que todas y todos debiéramos conocer. Es más que un libro, es más que un mensaje. Las letras han dado forma a la vida de un menor ilegal, así se le conoció por mucho tiempo. Yo conocí y escribí sobre Ismail, sobre su niñez en Tánger, sobre sus escapadas al puerto, de su triunfo sobre el estrecho, sobre la mentira de un sueño, sobre la maldita palabra racismo, sobre la peor de sus pesadillas. Pero me quedo con parte del título, Esperanza, la que él no perdió, la que supo transmitir, la que lo salvó. Lo que vi, sufrí, celebré y aprendí, no quise callarlo y ahora quiero traspasarlo, es más, quiero posarlo en tus manos, las de lector, las de educadora, las de psicólogo, las de luchadora, sean cuales sean tus manos, pero en unas manos dispuestas a modelar un mundo digno para todas y todos.

diumenge, 21 setembre de 2014

Tancarem el CIE de Barcelona!



La Campanya pel Tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (Tanquem a ls CIEs) convoca la mobilització ciutadana "Tancarem el CIE de Barcelona" que s'està organitzant col·lectivament amb un gran nombre de col·lectius i persones. Augmenta el rebuig a l'existència dels CIEs i col·lectius molt diversos hem decidit canviar el llenguatge. No és que volguem el Tancament, sinó que estem convençuts que els tancarem.

D'altra banda, davant el procés destituent i constituent que estem vivint a Catalunya, volem posar en el centre de l'agenda política el reclam del tancament del CIE de Barcelona. El CIE com a espai real i com a espai simbòlic el desig de tancament del qual representa els anhels de canvi en les polítiques migratòries i en la configuració del dret a migrar.

Així que us animem a adherir-vos a la campanya i a difondre-la. I sobretot anoteu-vos a l'agenda el 18 d'octubre, dia de la mobilització, perquè volem ser milers encerclant el CIE.

Els tancarem!

dissabte, 20 setembre de 2014

9 octubre. Presentació del llibre Paremos los vuelos

El proper dijous 9 d'octubre us convidem a la presentació del llibre Paremos los vuelos, amb la participació de dues de les persones que l'han impulsat i escrit: Eduardo Romero de l'associació Cambalache d'Astúries i la nostra companya de Tanquem els CIEs, Ainhoa Douhaibi.

La presentació, seguida d'un debat, es realitzarà a l'Ateneu Cooperatiu La Base, C/Hortes, 10, del barri de Poble Sec (Barcelona). Metro Paral·lel.


Us avancem algunes reflexions:

Cada año, el Estado español fleta más de cien vuelos de deportación para la expulsión de miles de personas migrantes. Las compañías aéreas Air Europa y Swift Air han firmado con el Ministerio del Interior un contrato de 24 millones de euros para la realización de los vuelos de deportación entre los años 2013 y 2015. La Campaña Estatal por el Cierre de los CIE y otros colectivos contra las fronteras hacemos un llamamiento al boicot a estas dos compañías aéreas y a todo el grupo empresarial Globalia, al que pertenece Air Europa.

Nos negamos a naturalizar los vuelos de deportación, nos negamos a que formen parte de nuestra normalidad. La lucha por evitar que dispositivos represivos tan atroces se conviertan en normales va mucho más allá de la política de extranjería. Frente a un universo de relaciones económicas, sociales y políticas que permite encontrarle un lugar –aunque oscuro y tenebroso– a los Centros de Internamiento y a los vuelos de deportación; frente a una realidad sociopolítica en la que se han hecho posibles, a la luz del día, las redadas racistas y las alambradas, debemos construir las condiciones para que cada uno de estos actos –y con cada uno de ellos el conjunto de la política migratoria– sean, directamente, inimaginables. 

dimarts, 16 setembre de 2014

Manifest i imatges de la Ruta contra l'oblit. 10s.

Foto de Nando Dorrego

Català [Más abajo en castellano]

No estem vivint en una societat democràtica. La Unió Europea; suposada garant dels Drets Humans envers les seves ciutadanes; considerada oberta, moderna, pionera, liberal, integradora, solidària, intercultural, entre altres, té una Llei d’Estrangeria que desmenteix aquesta cosmovisió construïda per les polítiques de poder.

Espanya, com a país membre de la Unió Europea, i amb l’objectiu de frenar l’entrada dels immigrants al país, s’ha inscrit en la legislació migratòria establerta pel Parlament Europeu l’any 2008 amb el fi de regular i gestionar les normes establertes en la Directiva Europea en relació als processos migratoris. La incorporació de la Directiva en la Reforma de la Llei d’Estrangeria ha reforçat:

- El control de les fronteres per donar resposta immediata a la lluita en contra de la immigració.
- L’existència de la violència contra les persones per part de les Forces de Seguretat Marroquines i Espanyoles.
- L’exclusió sanitària a les persones en situació administrativa regular i irregular amb l’aprovació del Real Decret 16/2012.
- L’augment de temps d’estada als CIEs que va passar de 40 a 60 dies.
- El reforçament de les redades racistes.
- La violència gratuïta que viuen diàriament les persones privades de llibertat.
- La normalització dels vols de deportació massiva en el qual, companyies aèries com Air Europa i Swift Air han firmat amb el Ministeri de l’Interior un contracte de 24 milions d’euros per a realitzar aquests vols de la Vergonya.

Ens sobren raons per a lluitar en contra d’una Llei d’Estrangeria que discrimina i legalitza la vulneració del dret de les persones. Cap persona no és il·legal i en la nostra paraula existeix la força per desobeir aquestes lleis que torturen i potencien el racisme institucional. 

Ens plantem!!


[Castellano, més amunt en català]

No estamos viviendo en una sociedad democrática. La Unió Europea; supuesta garante de los Derechos Humanos en relación a sus ciudadanos; considerada abierta, moderna, pionera, liberal, integradora, solidaria, intercultural... entre otras, tiene una Ley de Extranjería que desmiente esta cosmovisión construida por las políticas de poder.

España, como pais miembro de la Unión Europea, y con el objetivo de frenar la entrada al pais a los inmigrantes, se ha inscrito en la legislación migratoria establecida por el Parlamento Europeo con el fin de regular y gestionar las normas establecidas en la Directiva Europea en relación a los processos migratorios. La incorporación de la Directiva en la Reforma de la Ley de Extranjería ha reforzado:

- El control de las fronteras para dar una respuesta inmediata a la lucha en contra de la inmigración.
- La existencia de la violencia contra la personas por parte de las Fuerzas de Seguridad de Marruecos y de España.
- La exclusión sanitaria a las personas en situación administrativa regular e irregular con la aprobación del Real Decreto 16/2012.
- El augmento de la estancia en los CIE, que pasa de 40 a 60 días.
- El refuerzo de las redadas racistas.
- La violencia gratuita que viven diariamente las personas privadas de libertad.
- La normalización de los vuelos de deportación masiva en los que compañías aéreas como Air Europa y Swift Air han firmado con el Ministerio del Interior un contrato de 24 miliones de euros para realizar estos vuelos de la vergüenza.

Nos sobran razones para luchar en contra de una ley de Extranjería que discrimina y legaliza la vulneración de derechos de las personas. Ninguna persona es ilegal y en la nuestra palabra existe la fuerza para desobedecer estas normativas que torturan y potencian el racismo institucional. 

Nos plantamos!!!