divendres, 24 d’abril de 2015

27A. STOP Mare Mortum


Tanquem els CIEs se suma a la PLATAFORMA ATUREM EL GENOCIDI AL MAR MEDITERRANI

Concentració el dilluns 27 d'abril, a les 19h. 
davant de la Comissió Europea a Barcelona, 
Pg. Gràcia amb C/ Provença

Més informació i recollida d'adhesions: https://stopmaremortum.wordpress.com

#StopGenocidiMED    #StopMareMortum

dijous, 23 d’abril de 2015

No + morts a la Mediterrània!

El dimecres 22 d'abril, unes 300 persones de  procedència molt diversa es van reunir a la plaça Sant Jaume per donar una clara senyal de rebuig i denúncia davant les nombroses morts en el Mar Mediterrani i denunciar-ne els responsables.

Membres de Tanquem els Cies,  El Espacio del Inmigrante, SOS Racisme, així com representants de diferents comunitats  (Síria, Palestina, comunitats africanes i de Llatinoamèrica) van anar desgranant  en un "micròfon obert" els diferents aspectes del que ja ha estat anomenat com un "genocidi migratori".

Es va apel·lar a la memòria històrica, a la justícia, a la reciprocitat entre pobles. Es va reclamar que s'aturés la hipocresia, la criminalització, la discriminació, la indiferència davant el dolor humà. Es van assenyalar la responsabilitat de les polítiques migratòries europees, sempre partint d' una òptica policial i econòmica, mai humana. Es va parlar de CIEs, de vols de deportació, de batudes racistes, de la vulneració sistemàtica de drets i en especial de la negació del dret a migrar i el dret a la mobilitat.

Des de Tanquem es va llegir el Manifest (al qual encara us podeu adherir aquí si no ho heu fet encara) i es va anunciar la gran mobilització que s'està preparant per al dia 20 de juny per arribar al  CIE de la Zona Franca per exigir-ne el tancament.

Podeu llegir la crònica de la mobilització que va fer la Cynthia Lub, corresponsal de La Izquierda Diario de Argentina: http://laizquierdadiario.com/La-politica-migratoria-europea-mata

Galería fotográfica de FOTOMOVIMIENTO: 2015_04_22 Campaña estatal por el cierre de los CIEs 


dimecres, 22 d’abril de 2015

La Campanya Tanquem els CIEs, SOS Racisme i la Fundació Migra Studium compareixen al Parlament de Catalunya per demanar el tancament del CIE de Barcelona



[CAT, más abajo en castellano]

Ahir, dimarts 21 d’abril, va tenir lloc la quarta sessió del “Grup de Treball de revisió dels models dels Centres d'Internament d'Estrangers”, de la Comissió de Drets Humans i Justícia del Parlament de Catalunya, en la que van comparèixer Tanquem els CIEs, SOS Racisme Catalunya i la Fundació Migra Studium, que van mostrar un posicionament clar a favor del tancament dels CIEs.

En la mateixa línia van intervenir les dues persones expertes que també van participar de la sessió: Cristina Fernández Bessa, membre de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona i José Javier Ordoñez, membre de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans.

Les organitzacions sotasignats considerem que la creació d'aquest Grup de Treball és un fet històric, conseqüència de les mobilitzacions i exigències de la societat civil i és per això que considerem que el Parlament de Catalunya ha d'assolir, en finalitzar l'estudi d'aquest Grup, un posicionament ferm i clar, encaminat a tancar el CIE de Barcelona. Tanmateix, els grups parlamentaris han de comprometre's a iniciar un debat profund sobre les actuals polítiques migratòries, per tal de garantir el dret a la mobilitat de totes les persones, sense tenir en consideració el seu origen, ètnia o raça.

Com bé es va recordar ahir, l'existència, per se dels CIEs suposa una vulneració dels drets humans. El pretext de la seva existència, assegurar les expulsions, és totalment injust i ni tan sols compleixen aquesta funció, ja que les expulsions realitzades des d'aquests Centres suposa un 1% -durant l'any 2013- del total de les expulsions forçades realitzades des de l'estat espanyol. Així doncs, el CIE es constitueix a la pràctica en una institució de càstig, repressiva per a la població migrant i un fantasma latent del racisme institucional.
No podem oblidar que el CIE forma part d'un entramat molt més extens, que parteix de les fronteres, físiques i polítiques, i acaba en les expulsions forçoses de la població migrant. El drama de les morts a la Mediterrània, les devolucions en calent, els protocols de contenció durant les deportacions forçades, les expulsions exprés, les denegacions d'asil o les batudes per perfil ètnic són el reflex d'un sistema d'organització social que no volem. No només perquè divideix la ciutadania en categories, en funció del lloc de naixement, sinó perquè ignora l'esperit i finalitat dels Drets Humans.

El Parlament de Catalunya ha d'ésser conscient de la responsabilitat que ostenta. En matèria penitenciària, creiem imprescindible la derogació de la Circular 1/2011 referent a l'expulsió de les persones estrangeres un cop han complert la pena de presó, ja que suposa una injusta doble condemna. Així mateix, posar fi a les batudes racistes dutes a terme per cossos policials autonòmics i local.

Les entitats que lluitem per aconseguir el tancament dels CIE, tenim clar que amb voluntat política podem tancar-los i per això exigim al Parlament de Catalunya un posicionament ferm, públic i oficial de rebuig a l’existència dels Centres d'Internament d'Estrangers.

dimarts, 21 d’abril de 2015

22A. Concentració contra el negoci de la mort


25A. Trobada oberta: obrim Tanquem!

A Tanquem els CIEs ens falten mans! Per això, obrim Tanquem a la participació de més gent. 
Vine el dissabte 25 d'abril, a les 12 h, a la Casa de la Solidaritat, carrer Vistalegre, 15 (Raval, Barcelona).
T'explicarem com ens organitzem i podràs veure en quines tasques t'agradaria sumar-te.

dilluns, 20 d’abril de 2015

Manifiesto: Por el fin del Genocidio Migratorio en el Mediterráneo

[CASTELLÀ]
més avall en català

La Campaña Estatal por el Cierre de los CIE, junto con múltiples organizaciones de defensa de los derechos humanos, condenamos el Genocidio Migratorio que se está produciendo en el Mar Mediterráneo y denunciamos: 

Que las personas que han perdido la vida tenían diversos motivos para emprender su viaje; entre éstos, huir de conflictos políticos, bélicos y de la propia pobreza. Lejos de ser fenómenos “naturales”, están directamente relacionados con la política exterior de la Unión Europea y sus intereses comerciales. 

Que la Unión Europea define a estas personas como “inmigrantes ilegales” para no tener que aceptar las implicaciones de lo que realmente son: potenciales refugiados, niños y niñas, víctimas de diversos conflictos. 

Que la mayoría de las personas que se han ahogado deberían haber estado amparadas por la legislación y los tratados de protección internacionales suscritos por los países de la Unión Europea. Ante la imposibilidad de cursar cualquier tipo de solicitud, se ven obligadas a arrojarse al mar para, una vez llegadas a Europa, tratar de conseguir este reconocimiento. 

Que la UE ha renunciado a su orientación más humanitaria y respetuosa con los Derechos Humanos para darle, en cambio, una orientación bélica a todo lo que tiene que ver con las migraciones. La mayor responsable de este enfoque es la Agencia Frontex. La Agencia entiende el intento de acceso de las personas como un “riesgo” (literalmente) de violación de las Fronteras. Se dedican millones de euros a sufragar tecnología militar de vigilancia y, en cambio, no se destina ninguna medida al salvamento de personas. Recordamos que la Agencia Frontex ha pasado de tener un presupuesto anual de 5 millones de euros en su origen (2004) a más de 80 millones por año en 2015. El Estado Español destinó en el último lustro casi 290 millones de euros a sellar las fronteras españolas y menos de 10 millones a la acogida de refugiados, una de las ratios más desiguales de la Unión Europea. También ha pagado 50 millones de euros a Marruecos para que construya una nueva valla de concertinas. No faltan recursos, sino voluntad política. 

Que la tecnología de Frontex es capaz de localizar las embarcaciones, pero resulta absolutamente incapaz de salvar a las personas. Por prioridades políticas, se invierte el dinero en el control de personas pero no en su salvamento. 

Que el Ministro de Interior, Fernández Diaz, es responsable directo de legitimar estas muertes, pues considera que salvar vidas en el Mediterráneo puede generar un efecto llamada. Es decir, según el Ministro, hay personas que hoy tienen que morir para que un posible efecto (sin una relación causal clara) sea evitado. El verdadero efecto llamada no es Salvamento Marítimo. Más bien estamos ante un efecto directo de expulsión, consecuencia de las políticas Europeas en África. Afirmaciones como las del Ministro deberían tener consecuencias legales. 

Que no es tolerable aceptar que “otra embarcación se ha hundido”: hay toda una cadena de responsabilidades que han de ser investigadas, esclarecidas y, en su caso, juzgadas. Se ha de evitar que vuelva a suceder, mejorando los protocolos de salvamento. 

Que es inadmisible la hipocresía del Presidente del Gobierno cuando indica que “Ya no valen las palabras, hay que actuar” en relación a las muertes del Mediterráneo. Desgraciadamente, naufragios como éste suelen servir para lanzar medidas que dotan de más medios a Frontex sin cambiar un ápice su errática concepción de las migraciones (como una amenaza y un riesgo) y su lógica bélica. En otras ocasiones, se han dado respuestas de intervención directa en los países de origen: bien condicionando sus “ayudas al desarrollo” a la colaboración en la represión de las migraciones o bien con intervenciones diplomático-militares que generan aún más desplazados. Ambas opciones suponen precarizar aún más la experiencia migratoria y aumentar los naufragios en el Mediterráneo, el mar más mortífero del mundo. 

Que es necesaria la inversión en un programa europeo de salvamento marítimo acorde a la envergadura del problema, paralela a una reducción de la financiación de programas, operaciones y tecnologías que militarizan la frontera. 

Que se hace necesaria la realización de un programa de identificación y memoria de las víctimas, y de repatriación de los cuerpos a sus familias. 

La tragedia como género literario hace referencia a cómo los personajes son enfrentados contra el destino de los dioses con resultados de muerte o infortunio. Lo que ha ocurrido el domingo en las aguas del mediterráneo, sin embargo, está lejos de poder considerarse como tal: no son tragedias inevitables, es una responsabilidad de la Unión Europea 

Por el fin de las muertes en el Mediterráneo. 
Por el fin del Genocidio Migratorio #GenocidioMigratorio 

19 de abril de 2015  
Campaña Estatal por el Cierre de los CIE
Grupo de Trabajo Campaña Estatal por el Cierre de los CIE




[CATALÀ]  


Manifest: Per la fi del Genocidi Migratori a la Mediterrània


La Campanya Estatal pel Tancament dels CIE, juntament amb múltiples organitzacions de defensa dels drets humans, condemnem el Genocidi Migratori que s'està produint en el Mar Mediterrani i denunciem:



Que les persones que han perdut la vida tenien diversos motius per emprendre el seu viatge; entre d’altres, fugir de conflictes polítics, bèl•lics i de la pròpia pobresa. Lluny de ser fenòmens "naturals", estan relacionats directament amb la política exterior de la Unió Europea i els seus interessos comercials.

Que la Unió Europea defineix aquestes persones com a "immigrants il•legals" per no haver d'acceptar les implicacions d’allò que realment són: refugiats potencials, nens i nenes, víctimes de diversos conflictes.

Que la majoria de les persones que s'han ofegat haurien d'haver estat emparades per la legislació i els tractats de protecció internacionals subscrits pels països de la Unió Europea. Davant la impossibilitat de cursar qualsevol tipus de sol•licitud, es veuen obligades a llançar-se al mar per, un cop arribades a Europa, tractar d'aconseguir aquest reconeixement.

Que la UE ha renunciat a la seva orientació més humanitària i respectuosa amb els drets humans per donar-li, en canvi, una orientació bèl•lica a tot el que té a veure amb les migracions. La major responsable d'aquest enfocament és l'Agència Frontex. L'Agència entén l'intent d'accés de les persones com un "risc" (literalment) de violació de les Fronteres. Es dediquen milions d'euros a sufragar tecnologia militar de vigilància i, en canvi, no es destina cap mesura al salvament de persones. Recordem que l'Agència Frontex ha passat de tenir en el seu origen (2004) un pressupost anual de 5 milions d'euros a més de 80 milions l’any el 2015. L'Estat Espanyol va destinar en l'últim lustre gairebé 290 milions d'euros a segellar les fronteres espanyoles i menys de 10 milions a l'acollida de refugiats, una de les ràtios més desiguals de la Unió Europea. També ha pagat 50 milions d'euros al Marroc perquè construeixi una nova tanca de concertines. No falten recursos, sinó voluntat política.

Que la tecnologia de Frontex és capaç de localitzar les embarcacions, però resulta absolutament incapaç de salvar les persones. Per prioritats polítiques, s'inverteixen els diners en el control de persones però no en el seu salvament.

Que el ministre d'Interior, Fernández Diaz, és responsable directe de legitimar aquestes morts, ja que considera que salvar vides a la Mediterrània pot generar un efecte crida. És a dir, segons el ministre, hi ha persones que avui han de morir per tal d’evitar un possible efecte (sense una relació causal clara). El veritable efecte crida no és Salvament Marítim. Més aviat estem davant d'un efecte directe d'expulsió, conseqüència de les polítiques Europees a l'Àfrica. Afirmacions com les del ministre haurien de tenir conseqüències legals.

Que no és tolerable acceptar que "una altra embarcació s'ha enfonsat": hi ha tota una cadena de responsabilitats que han de ser investigades, esclarides i, si escau, jutjades. S'ha d'evitar que torni a succeir, tot millorant els protocols de salvament.

Que és inadmissible la hipocresia del president del Govern quan indica que "Ja no valen les paraules, cal actuar" en relació a les morts de la Mediterrània. Malauradament, naufragis com aquest solen servir per llançar mesures que doten de més mitjans a Frontex sense canviar gens la seva erràtica concepció de les migracions (com una amenaça i un risc) i la seva lògica bèl•lica. En altres ocasions, s'han donat respostes d'intervenció directa en els països d'origen: bé condicionant les seves "ajudes al desenvolupament" a la col•laboració en la repressió de les migracions o bé amb intervencions diplomàticomilitars que generen encara més desplaçats. Ambdues opcions suposen precaritzar encara més l'experiència migratòria i augmentar els naufragis a la Mediterrània, el mar més mortífer del món.

Que és necessària la inversió en un programa europeu de salvament marítim d’acord amb l'envergadura del problema, paral•lela a una reducció del finançament de programes, operacions i tecnologies que militaritzen la frontera.

Que es fa necessària la realització d'un programa d'identificació i memòria de les víctimes, i de repatriació dels cossos a les seves famílies.

La tragèdia com a gènere literari relata com els personatges són enfrontats contra el destí dels déus amb resultats de mort o infortuni. El que ha passat diumenge a les aigües de la Mediterrània, però, està lluny de poder considerar-se com a tal: no són tragèdies inevitables, és una responsabilitat de la Unió Europea.


Per la fi de les morts a la Mediterrània.
Per la fi del Genocidi Migratori #GenocidioMigratorio


19 abril 2015
Campanya Estatal pel Tancament dels CIE

Frontera Sur Derechos Humanos
Grup de Treball Campanya Estatal pel Tancament dels CIE