dimecres, 25 febrer de 2015

Contra les práctiques abusives de la Guàrdia Civil

Comunicat de la Campanya Estatal pel tancament dels CIEs

[CAT, más abajo en castellano]


El passat dilluns 23 de febrer va sortir a la llum la història de Renaud Nyame Taffou, un ciutadà camerunès que fins a aquest mateix dia feia 9 mesos que estava bloquejat a la Ciutat Autònoma de Melilla per negar-se als xantatges realitzats per agents de la Guàrdia Civil. Aquest dimarts 24, Renaud ha estat traslladat al CIE de la Zona Franca de Barcelona per ser posteriorment deportat.

Renaud havia aconseguit passar a Melilla a través de la tanca el passat 28 de maig, junt amb el seu germà. El 30 de juny, tot just un mes després, tant el seu trasllat com el del seu germà estaven programats, però finalment Renaud va haver de romandre a Melilla després de veure paralitzat el seu salconduit sense cap explicació, ni de la Direcció del CETI, ni de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

Mesos més tard, al desembre, la policia va entrar en un ferri per recollir-lo just abans que salpés. Una nit al calabós i, novament, cap explicació. Després de nou mesos de retenció a la Ciutat Autònoma, ara espera la seva deportació.

Segons les proves que han aparegut publicades, en el marc d'un interrogatori en una sala de la Comandància de la Guàrdia Civil Espanyola, agents del mateix cos li van oferir facilitats per a la regularització si accedia a treballar per a ells aportant informació sobre els fluxos migratoris a la Frontera Sud. Segons el testimoni de Renaud "[Un agent de paisà] em va portar a la Comandància de la Guàrdia Civil. Em van ficar en una habitació subterrània i em van deixar allà, sol, uns 30 o 40 minuts. Després va venir el cap i va començar a proposar-me que treballés amb ell. Va començar a dir-me que em donaria papers, que la meva vida estava a les mans". En la gravació a més es pot escoltar com l'agent l'amenaça amb impedir la seva sortida de Melilla en cas de negar-se a col·laborar, i pels termes en què ho fa, no sembla que sigui un fet aïllat, sinó més aviat pràctica habitual: el xantatge a les persones migrants perquè treballin com a informants de la Guàrdia Civil.

Negar-se a treballar de xivato. Aquesta és l'única explicació de la fustigació que ha hagut de viure durant aquests mesos.

Si bé l'art. 59 de la LOEX estableix amb les forces de l'autoritat que la col·laboració pot ser compensada amb el permís de residència de manera provisional, en cap cas estableix l'ús de la coacció ni l'obstaculització de la regularització en cas de negar-se a col·laborar.

Les proves que es presenten, destapen l'ús sistemàtic d'unes dinàmiques il·legítimes i corruptes inherents a la realitat de la Frontera Sud. Aquestes i altres pràctiques denunciades anteriorment per la campanya estatal, com són l'ús de la violència en la seva forma més explícita, les devolucions il·legals, etc., s'emparen en la desesperació i vulnerabilitat de la situació en què es troben les persones en trànsit migratori. Condicionar la regularització a la col·laboració, per tant, perpetua la posada en perill de la integritat física d'aquestes persones.

Tant en la tanca, com després al Centre d'Estada Temporal per a immigrants, la realitat es presenta com un parèntesi d'excepcionalitat en el dret de les persones i com un camp de proves per a les forces de seguretat de l'Estat i les autoritats, que juguen amb persones en situació d'extrema vulnerabilitat per obtenir els seus objectius: proves que puguin servir per incriminar les persones en trànsit migratori i justificar la violenta política que l'Estat espanyol i la UE practiquen a la Frontera Sud.

Amb aquest cas queda palès el veritable entramat que es troba després de la migració a l'Estat Espanyol: des de la tanca, als xantatges i abusos policials, les batudes, els CIEs i les deportacions. Aquestes són les autèntiques dinàmiques mafioses que envolten la migració, i són dutes a terme per l'Estat de dret.

Per tot això, i sent el de Renaud Nyame Taffou un cas concret però no excepcional dels abusos que la Guàrdia Civil i el Ministeri de l'Interior realitzen amb les persones migrants, exigim:

• La paralització de la deportació i posada en llibertat immediata de Renaud Nyame Taffou.

• La fi de les pràctiques abusives entorn de la Frontera Sud per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i en concret dels xantatges amb la promesa d'obtenir el permís de residència.

dilluns, 23 febrer de 2015

26F. El racisme institucional i els nous camps d'extermini: els CIE

Els dies 26, 27 i 28 de febrer se celebren a Can Batlló (C/ Constitució 19 de Barcelona) les Jornades Antifeixistes.
Tanquem els CIEs es farà càrrec de la xerrada El racisme institucional i els nous camps d'extermini: els CIE que es farà el dijous 26 de febrer a les 19h.


dijous, 19 febrer de 2015

El Gobierno marroquí emprende una campaña de persecución y acoso a la migración irregular enmarcada en la lógica de externalización de fronteras de la Unión Europea

Comunicado de la Campaña estatal por el cierre de los CIEs

Menos de 24 horas tardó el Gobierno marroquí en hacer efectiva la amenaza que hacía en rueda de prensa el pasado lunes 9 de febrero de desmantelar los campamentos de personas migrantes cercanos a las ciudades de Ceuta y Melilla.

A las 5h de la madrugada del martes 10 de febrero, antidisturbios de las Fuerzas de Seguridad Auxiliares (FSA), más conocidas como 'alis', comenzaron una macro redada en el campamento de migrantes del Gurugú, situado en las proximidades de la valla de Melilla. El resultado; decenas de personas heridas y cientos de deportadas.

El operativo policial se ha producido menos de un día después de que el Ministro delegado de interior marroquí , Chokri Drais, anunciase el inminente desmantelamiento de los campamentos de migrantes cercanos a Ceuta y Melilla. Según Drais, este anuncio sería la primera medida del ejecutivo como consecuencia de la finalización del proceso de regularización de migrantes que hace un año puso en marcha el Gobierno marroquí. A la vez, el responsable de interior marroquí afirmaba que "los migrantes causan daños y destrozan los bosques".

Por su parte el Gobierno español a través del Ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, declaró su negativa a "inmiscuirse" en la política interior de Marruecos para no perjudicar las "magnificas" relaciones bilaterales entre ambos países. Calificando la colaboración con el Estado alauí como "esencial" y "esplendida", el Ministro reitera que tras la inauguración de las salas de asilo en los puestos fronterizos de Ceuta y Melilla, "quedará muy claro" que las personas que intenten entrar en el Estado español saltando las vallas de las ciudades autónomas no tendrán derecho a pedir asilo.

dimecres, 18 febrer de 2015

divendres, 13 febrer de 2015

ERC, ICV-EU i la CUP-AE es posicionen pel tancament dels CIE en el segon dia de debat sobre el model dels CIE al Parlament de Catalunya


Galeria de fotos de Fotomovimiento
Veieu més avall el vídeo de la intervenció d'Andrés Garcia Berrio
[CAT] Más abajo en castellano

ERC, ICV-EU i la CUP-AE es posicionen pel tancament dels CIEs en el segon dia de debat sobre el model dels Centres d'Internament d'Estrangers al Parlament de Catalunya

Ahir dia 12 de febrer va tenir lloc la segona jornada de compareixences al Parlament de Catalunya en el marc del "Grup de Treball de revisió model dels CIE". Tot i que el Grup de Treball es va crear amb aquest objectiu, cada sessió ha centrat cada cop més el debat en el qüestionament dels CIE com a institucions en sí mateixes i en el tancament com a horitzó viable i imprescindible per al respecte dels Drets Humans. En aquesta sessió van intervenir com a experts en la matèria Rafael Ribó (Síndic de Greuges de Catalunya) i Andrés García Berrio, advocat expert en Drets Humans i membre de Tanquem els CIE.

La jornada es va iniciar amb la compareixença de Rafael Ribó, del Síndic de Greuges, que va començar la seva intervenció criticant la falta d'implicació de la Generalitat en la defensa dels Drets Humans. Va continuar exposant algunes actuacions del Síndic en matèria de CIE i va denunciar les múltiples vulneracions de Drets Humans que s'han donat al CIE de la Zona Franca. Finalment, va acabar la intervenció exigint el compromís polític per la garantia dels Drets Humans per part de les institucions catalanes preguntant-se si “És que ens fa por plantar cara a aquest tema? Per què no s'exigeix el compliment de les resolucions de Nacions Unides per la prevenció i la denúncia de la tortura a Catalunya?" I va reclamar el paper de la Comissió que coordina aquest Grup de Treball, en la línia de garantir els Drets Humans de tothom.

La segona intervenció, a càrrec d'Andrés Garica Berrio, va començar lloant que per fi arribi al Parlament de Catalunya el debat sobre els CIEs. García Berrio va considerar valenta la creació d'aquest Grup de Treball i ha recordat que "si avui s'ha discutit sobre aquest tema ha estat també gràcies a la feina de les organitzacions de Drets Humans que porten anys lluitant". Així mateix, va posar sobre la taula les raons per les quals s'haurien de tancar tots els CIE, amb arguments tècnics, ètics i, fins i tot, econòmics. Aquest expert va destacar que el tancament no suposaria la vulneració de cap normativa internacional, que només l'1% de totes les persones que retornen al seu país (ja sigui de manera voluntària -396.000 l'any 2013- o forçoses -23.889 l'any 2013-), són prèviament internades a un CIE o que els vols de deportació forçosos i el manteniment dels CIE suposen un cost a l'erari públic al voltant d'11 milions d'euros, segons dades del 2013.

Tant Rafael Ribó com Andrés García Berrio van coincidir en demanar als grups parlamentaris que acordin una resolució feta amb valentia i que respecti els Drets Humans. En aquest sentit, és destacable el posicionament d'ICV-EU, d'ERC i la CUP-AE pel tancament dels CIE i per l'aposta per polítiques migratòries que respectin els Drets Humans.

Serà clau la compareixença del 12 de març en relació al discurs del tancament dels CIE, així com la resolució que en surti del Grup de Treball. Si la Comissió de Justícia assumís una resolució que incorporés el tancament dels CIE com a mesura viable políticament i necessària èticament, podria ser clau en la lluita contra aquests centres i podria suposar un gran avanç en matèria de Drets Humans.


[CASTELLÀ]


ERC, ICV-EU y la CUP-AE se posicionan por el cierre de los CIE en el segundo día de debate sobre el modelo de los Centros de Internamiento de Extranjeros al Parlamento de Cataluña

Ayer día 12 de febrero tuvo lugar la segunda jornada de comparecencias en el Parlamento de Cataluña en el marco del "Grupo de Trabajo de revisión del modelo de los CIE". A pesar de que el Grupo de Trabajo se crea con este objetivo, cada sesión centra más el debate en el cuestionamiento de los CIE como instituciones en sí mismas y plantea el cierre como horizonte viable e imprescindible para el respeto de los Derechos Humanos. En esta sesión intervinieron como expertos en la materia Rafael Ribó (Síndic de Greuges de Cataluña) y Andrés García Berrio, abogado experto en Derechos Humanos y miembro de Tanquem els CIE.


La jornada se inició con la comparecencia de Rafael Ribó, del Síndic de Greges, que empezó su intervención criticando la falta de implicación de la Generalitat en la defensa de los Derechos Humanos. Continuó exponiendo algunas actuaciones del Síndic en materia de CIE y denunció las múltiples vulneraciones de Derechos Humanos que se han dado al CIE de la Zona franca. Finalmente, acabó la intervención exigiendo el compromiso político por la garantía de los Derechos Humanos por parte de las instituciones catalanas preguntándose si “¿es que nos da miedo hacer frente a este tema? ¿Por qué no se exige el cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas por la prevención y la denuncia de la tortura en Cataluña?" Y reclamó el papel de la Comisión que coordina este Grupo de Trabajo, en la línea de garantizar los Derechos Humanos de todo el mundo.

La segunda intervención, a cargo de Andrés García Berrio, empezó alabando que por fin llegue al Parlamento de Cataluña el debate sobre los CIE. García Berrio consideró valiente la creación de este Grupo de Trabajo y recordadó que "Si hoy se ha discutido sobre este tema ha sido también gracias al trabajo de las organizaciones de Derechos Humanos que traen años luchando". Así mismo, puso sobre la mesa las razones por las cuales se tendrían que cerrar todos los CIEs, con argumentos técnicos, éticos y, incluso, económicos. Este experto destacó que el cierre no supondría la vulneración de ninguna normativa internacional, que sólo el 1% de todas las personas que devuelven en su país (ya sea de manera voluntaria -396.000 en 2013- o forzosas -23.889 en 2013-), son previamente internadas a un CIE o que los vuelos de deportación forzosos y el mantenimiento de los CIE suponen un coste al erario público alrededor de 11 millones de euros, según datos del 2013.

Tanto Rafael Ribó, como Andrés García Berrio coincidieron al pedir a los grupos parlamentarios que acuerden una resolución hecha con valentía y que respete los Derechos Humanos. En este sentido, es destacable el posicionamiento de ICV-EU, de ERC y la CUP-AE por el cierre de los CIE y por la apuesta por políticas migratorias que respeten los Derechos Humanos.

Será clave la comparecencia del 12 de marzo en relación al discurso del cierre de los CIE, así como la resolución que salga del Grupo de Trabajo. Si la Comisión de Justicia asumiera una resolución que incorporara el cierre de los CIE como medida viable políticamente y necesaria éticamente, podría ser clave en la lucha contra estos centros y podría suponer un gran avance en materia de Derechos Humanos.



dijous, 12 febrer de 2015

19F. Acte central #StopIslamofòbia

El dijous, 19 de febrer del 2015 us recomanem assistir a l'acte central de la campanya #StopIslamofòbia, organitzada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme amb la adhesió de nombrosos col·lectius, entre ells Tanquem els CIEs.
 L'acte tindrà lloc a l'Aula Magna de la UB Raval, carrer Montalegre, 6, de 18:00 a 21:30 h

Llista d'entitats que han signat la crida:
https://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2015/02/12/adhesions-a-stop-islamofobia/


21F. A Berga sobren raons per tancar els CIEs

L'Ateneu Llibertari del Berguedà organitza el 21 de febrer un passi del documental Sobren Raons seguit d'una xerrada-debat sobre els CIEs amb membres de Tanquem els CIEs, i en acabar un sopar.

ATENCIÓ. ENS AVISEN D'UN CANVI D'HORA: 
L'ACTE COMENÇARÀ A LES 18,30 H.